Palau Güell

Imatge del sostre del Palau Güell

ANY DE CONSTRUCCIÓ

1886 - 1890

ADREÇA

Carrer Nou de la Rambla, 3 - 5, Barcelona

http://palauguell.cat/

PART DE

El Palau Güell va ser una fita de l’arquitectura europea de la seva època i es pot considerar un dels edificis iniciadors de l’Art Nouveau. Destaca, sobretot, per la seva innovadora concepció de l’espai i de la llum. Gaudí hi va introduir solucions molt diverses a partir de plantejaments molt personals i va crear formes expressives excepcionals fruit de la seva imaginació, emprant-hi materials nobles tradicionals (pedra, fusta, ferro forjat, ceràmica, vidre, etc.).

La construcció del Palau Güell suposa la culminació de l’etapa de joventut de Gaudí, que aprofundeix en els assajos realitzats a obres anteriors i introdueix la major part de les aportacions que constituiran la base del seu repertori posterior.

Terrat del Palau Güell al capvespre

MATERIALS I AJUDANTS DE PRIMERA

L’empresari i industrial Eusebi Güell, cada cop més fascinat per l’arquitecte, li encarrega ara la construcció de la seva residència al centre de Barcelona, entre els carrers Conde del Asalto (l’actual Nou de la Rambla), Lancaster i la Rambla. L’edifici havia de servir d’habitatge familiar i, alhora, d’espai social, cultural i de trobada de la burgesia.   

La raó per la qual el comte Güell va decidir construir la seva residència al Raval i no pas a l’Eixample -el barri emergent de la burgesia- el trobem en la proximitat del Palau Güell amb l’antiga Casa Güell, la finca paterna heretada anys abans. Gaudí va trobar solucions al repte que se li plantejava: construir una residència que esdevingués un centre important de reunió de les elits al bell mig d’un barri heterogeni, amb poc espai i poca lluminositat.

Per bastir-lo es van utilitzar els millors materials, com per exemple la pedra procedent de les pedreres que el mecenes tenia al Garraf, i es va comptar amb la feina dels col·laboradors més brillants del moment, com l’arquitecte Francesc Berenguer, que esdevindria un dels ajudants més fidels de l’artista.

L’edifici va ser inaugurat el 1888, coincidint amb l’Exposició Universal celebrada al Parc de la Ciutadella de Barcelona.

TÈCNIQUES INNOVADORES PER GUANYAR ESPAI I LLUM

El Palau és interessant per la suggestiva concepció de l’espai i la llum. Això es pot observar en l’organització dels espais interiors que giren entorn del saló central, de tres plantes d’alçada i cobert amb una cúpula parabòlica de reminiscències celestials. Al voltant d’aquesta sala, Gaudí distribueix les estances del palau de manera totalment funcional, creant jocs de perspectiva que donen sensació de grandesa a un edifici que, en realitat, es troba en un solar relativament petit.

Entrar al saló central és una de les experiències sensorials més impactants de tot el Palau. L’espai va ser concebut com una sala de concerts en què l’orgue és el protagonista i la cúpula fa de gran altaveu. La restauració dels tubs de fusta originals de l’orgue i l’adquisició d’una nova consulta han permès que, durant el recorregut, el visitant pugui comprovar l’acústica excel·lent de l’espai, ja que cada trenta minuts pot escoltar una de les peces musicals que gaudien els Güell durant l’època en què van viure-hi. 

La cambra prèvia a l’entrada del saló central, anomenada sala dels passos perduts, és un dels espais on es fa més palès que Gaudí va haver de recórrer a la imaginació per augmentar una superfície insuficient. La  solució la va trobar creant una façana dividida en tres plans. Un altra zona  remarcable de l’edifici és la sala dels fumadors o de descans, on hi destaca la seva tribuna bombada i volada sobre el pati del migdia. 

D’ALTRES ELEMENTS PIONERS

El Palau és l’únic immoble de nova planta que Gaudí va poder acabar del tot i té l’honor de ser el millor conservat gràcies a no haver patit mai modificacions essencials. A l’entrada principal s’observen dues portes amb perfil d’arc de catenària, que a la seva època devien cridar l’atenció per la seva mida més gran del corrent. Gaudí va pensar l’espai de cotxeres com una extensió del carrer, de manera que els carruatges podien encotxar i desencotxar, un sistema llavors innovador.

Al soterrani hi ha un dels espais més singulars: la cavallerissa. Els pilars i les voltes inusuals creen un insòlit paisatge i suposen una part important (i transitable) dels fonaments de l’edifici. Als estables, a més, s’hi accedia mitjançant una rampa de forma helicoïdal, en una nova mostra d’originalitat. 

Columnata interior del Palau Güell
Orgue del Palau Güell
Vista exterior del Palau Güell
Cambra del Palau Güell

PRIMER TERRAT ICÒNIC

El terrat és un exemple del llenguatge únic que empra Gaudí al Palau. Cobreix tota la planta del Palau i es reparteix en quatre nivells: el més gran correspon al cos central de l’edifici, amb 14 xemeneies, quatre llucanes amb forma de petxina o d’arc parabòlic, les claraboies i la llanterna de la cúpula central. Pujant uns esglaons accedim al segon nivell, pertanyent al cos annex, amb sis xemeneies més de maó d’obra vista. El tercer fa referència al badalot que hi ha sobre l’escala de servei. I per últim, el quart fa referència a l’interior de l’agulla cònica.   

Per primera vegada, el reusenc transforma els capellets de les xemeneies convencionals en elements escultòrics revestits de trencadís. Al mig, hi ha l’agulla coberta de pedra marès procedent de les parets dels forns de calç i rematada amb un parallamps de ferro que conté la rosa dels vents, un ratpenat i una creu grega. Malgrat que els materials emprats en tota l’obra són prou tradicionals (pedra, fusta, ceràmica...), se’n fa un ús revolucionari amb resultats espectaculars

Xemeneies del terrat del Palau Güell

TRASLLAT FALLIT ALS EUA

El Palau va travessar diverses vicissituds després de passar a mans de la vídua i els hereus del comte Güell. Durant la Guerra Civil va servir de comissaria i el 1944 va estar a punt de ser adquirit per un milionari nord-americà, que volia dur-lo al seu país pedra per pedra. Finalment, Mercè Güell, la filla petita d’Eusebi Güell, el va donar a la Diputació de Barcelona a canvi d’una pensió vitalícia i amb la condició que es preservés l’edifici i que tingués un ús cultural.

L’any 1952 s’hi va instal·lar l’Associació d’Amics de Gaudí i, des de finals de la dècada dels cinquanta fins al 1996, va ser la seu de l’Institut del Teatre.

El 1984 va ser inscrit a la llista del Patrimoni Mundial per la UNESCO pel seu valor universal excepcional dins de l’apartat “Obres de Gaudí” i durant els últims vint anys s’hi han dut a terme treballs de restauració. En destaca la restauració integral que va tenir lloc el 2011 i que va permetre conèixer més en profunditat l’edifici, restaurar els elements constructius i ornamentals i la museïtzació de l’edifici. Va ser aquest mateix any quan el Palau va tornar a obrir les portes al públic. 

Escala i barana del Palau Güell

HORARIS

Obert de dimarts a diumenge i festius.

Horari d’estiu (1 d'abril al 31 d'octubre) de 10 a 20 h.

Horari d’hivern (1 de novembre al 31 de març) de 10 a 17.30 h.

Tancat els dilluns no festius, tercera setmana de gener per manteniment anual, 1 i 6 de gener, 25 i 26 de desembre.

 

COM ARRIBAR

Metro: L3 - Liceu
Autobús: 14, 59, 91, 120
FGC: L6, L7, S1, S2, S5, S55, Plaça de Catalunya.

 

SERVEIS

Servei Educatiu, cessió d'espais, premsa i botiga.

Instagram gallery

activitats programades

18.11.2016 al 17.05.2017

Maria Lluïsa Güell: pintora

Exposició

Llegir més >> més activitats

Ús de cookies. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per al seu funcionament, així com per obtenir estadístiques anònimes d'ús de la web. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí .

Tancar