Els Pavellons de la Finca Güell

Exterior dels pavellons de la Finca Güell

ANY DE CONSTRUCCIÓ

1883 - 1887

ADREÇA

Avinguda de Pedralbes, 7, Barcelona

http://www.ub.edu/museuvirtual/visita-virtual-pavellons-guell/

El primer treball d’envergadura que Gaudí va fer per al seu gran mecenes, Eusebi Güell, van ser els Pavellons de la Finca Güell, construïts entre 1884 i 1887 i situats al número 15 de l’avinguda de Pedralbes. L’encàrrec consistia a dissenyar els jardins del palau d’estiueig -l’actual Palau Reial-, construir les portes d’entrada al llarg de tot el perímetre així com els dos pavellons d’accés, destinats a la casa del porter i les cavallerisses.

El comte Güell havia heretat els terrenys de Can Feliu i Can Cuyàs, a l’aleshores municipi independent de les Corts de Sarrià, i volia acabar de donar lluïment a la finca principal que hi havia aixecat l’arquitecte Joan Martorell. Aquí, Gaudí va deixar la seva empremta personal amb la introducció d’arcs, voltes en paràbola i cúpules hiperbòliques.

Drac de la Porta Principal de la Finca Güell

LES PORTES I EL DRAC GUARDIÀ

La finca Güell disposava de diverses portes d’entrada: una per cada orientació. Gaudí va treballar en l’accés de la zona nord, on hi havia el camí que duia a la ciutat. Aquesta porta principal, per la qual arribaven els convidats, era molt a prop de la casa pairal, que amb els anys s’havia anat renovant i ampliant fins a assolir la categoria de palauet. L’arquitecte va fer-hi petits treballs d’ornamentació exterior.

L’element més destacat és l’espectacular reixa de ferro forjat en forma de drac de la porta de carruatges. Aquesta figura representa Ladó, el drac guardià del jardí de les Hespèrides, vençut i occit per Hèrcules, en un episodi que Jacint Verdaguer narra al poema L’Atlàntida. La forma del drac correspon a la posició de les estrelles de la constel·lació del Drac, en la qual fou convertit Ladó com a premi per haver defensat les taronges daurades del jardí. Precisament damunt d’un pilar situat a la dreta del drac hi ha l’escultura d’un taronger fos en antimoni, al·lusiu també a aquest episodi mitològic.

Les altres tres portes de la finca van perdre funcionalitat amb l’obertura de la Diagonal. Una es pot veure encara davant de la Facultat de Biologia, tot i que la seva reixa de ferro es va traslladar a la Casa Museu Gaudí del Park Güell. La segona es va reconstruir el 1957 al costat de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació.

Detall d'una de les portes de la Finca Güell
Finestres i part superior d'un dels Pavellons Güell
Façana exterior d'un Pavelló Güell

LA CASA DEL PORTER

Davant del parc i dins del perímetre de l’antiga propietat, es conserven els dos pavellons articulats per una petita entrada de vianants i una de gran (de cinc metres d’amplada) i majestuosa per als carruatges. A més, el mur original de totxo amb obertures secundàries continua present, avançant al llarg de l’avinguda de Pedralbes i el carrer de George Collins. Posteriorment Gaudí repetí aquest conjunt arquitectònic a l’entrada principal del Park Güell, amb certes variants funcionals i estilístiques.

El primer pavelló, conegut com la casa del porter, és un edifici de reduïdes però d’imponent volumetria en planta octogonal. Està format per dues plantes rematades per una cúpula amb llanterna. Resulta interessant la mescla que aconsegueix entre els elements estructurals i la varietat d’ornaments de la superfície exterior. Gaudí usa la tàpia de fang cru (material de baix cost i bona capacitat tèrmica) com a mur de contenció. En canvi, fa servir totxanes massisses de colors, des del vermell fins al groc, per col·locar-les a les cantonades i a les zones de les parets més exposades als esforços de càrrega.

CAVALLERISSES DE DOBLE COS

Les cavallerisses també tenen una composició doble: el cos principal, on se situen les quadres dels cavalls, i un segon cos, de planta circular, amb una volta esfèrica que cobreix l’espai conegut com a picador. La forma d’aquest edifici ve directament dictada per la seva funció i la tècnica constructiva utilitzada. Ens trobem davant d’un exemple del millor Gaudí, que amb aquest treball de joventut va entusiasmar el seu client.

L’estructura de les cavallerisses la formen un conjunt d’arcs parabòlics de totxo i voltes de maó a la catalana, de perfil lleugerament corbat, que conforma l’espai on es col·locaven els animals i les seves menjadores, a les quals arribava l’aigua de la pluja que es recollia a la coberta.

Els tancaments verticals de les cavallerisses són de paret de fang i es reforcen amb filades de totxo massís. 

Pel que fa al picador adjacent a les cavallerisses, presenta una estructura de planta quadrada coberta amb una cúpula circular de maó de pla sobre petxines, al capdamunt de la qual se situa una llanterna de dimensions generoses.

Les cobertes de la casa del guarda i el picador estan revestides amb la incipient tècnica del trencadís i, igual que les cavallerisses, presenten els seus paraments verticals parcialment coberts amb un aplacat d’atauric ornamental de ciment que, segons els estudis més recents, no estava previst en el disseny original dels pavellons.

CESSIÓ A L’ESTAT I USOS UNIVERSITARIS

Amb la mort d’Eusebi Güell, els seus hereus van cedir a l’Estat una part de la finca, situada per sobre de la nova avinguda Diagonal, amb l’objectiu que es convertís en residència reial. La casa va ser totalment reformada i l’arquitecte Nicolau M. Rubió i Tudurí va dissenyar i dirigir les obres d’uns magnífics jardins, que actualment són públics, i en els quals encara es troben mostres de treballs menors de Gaudí. L’any 1958, una part important dels terrenys propers al Palau Reial van ser comprats per construir-hi la nova ciutat universitària.

En passar a mans de la Universitat de Barcelona, els pavellons es van readaptar i l’any 1969 van ser declarats monument historicoartístic de caràcter nacional. Mentre un va condicionar-se com a habitatge del personal de la Universitat, a partir del 1977 les cavallerisses van acollir la seu de la Càtedra Gaudí, en virtut d’una cessió verbal del rector al Dr. Joan Bassegoda, professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Actualment, en virtut d’un conveni signat entre la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, la Universitat ha cedit l’ús del conjunt dels Pavellons de la Finca Güell a l’Institut Municipal del Paisatge Urbà (IMPUiQV) per un termini de 10 anys (2015-2024). En aquests anys,  l’IMPUiQV executa un pla director per a la restauració integral de l’obra de Gaudí, la substitució dels murs opacs del recinte per tanques transparents i la regeneració del jardí. En la mesura que l’execució d’aquest pla ho permet, el recinte s’obre al públic per a visites patrimonials i s’hi desenvolupen activitats culturals i educatives.

Exterior dels pavellons de la Finca Güell
Interior de les cavallerisses dels Pavellons Güell
Arcs parabòlics a l'interior dels Pavellons Güell

HORARIS

TANCAT PER OBRES A PARTIR DEL MES DE JUNY DE 2018

Disculpeu les molèsties. Comunicarem els nous horaris tan bon punt es concreti la data d’obertura.

 

INFORMACIÓ

933 177 652

www.rutadelmodernisme.com

 

RESERVES PER A GRUPS

En alguns dies és possible realitzar visites guiades per a grups, amb hora prèviament concertada. Per a més informació truqueu al 932 562 504.

 

COM ARRIBAR

Autobús: 7, 33, 63, 67, 75, 78, V5, H6, L14, L79, L97
Metro: L3 (Palau Reial)
Tram: T1, T2 o T3 (Pius XII)

 

TRANSPORTS TURÍSTICS

Barcelona Bus Turístic: ruta blava (Palau Reial - Pavellons Güell)

Instagram gallery

Ús de cookies. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per al seu funcionament, així com per obtenir estadístiques anònimes d'ús de la web. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí .

Tancar